- En el gràfic de barres sobre les importacions de cotó en brut (en tones) l'eix vertical indica les tones. L'eix horitzontal la cronologia de cada any des de 1850 al 1900 (cada cins anys). Les barres corresponen a dos variables: la de Catalunya (en blanc) i la d'Espanya (en gris) Les dades de l'evolució corresponen, aproximadament, a la taula següent:
anys Catalunya Espanya
1850 14.000 16.000
1860 20.000 22.000
1870 22.000 26.000
1880 40.000 48.000
1890
45.000 50.000
1900 63.000 66.000
.
-
En el gràfic lineal sobre les exportacions de teixits espanyols de cotó, l'eix vertical indica les tones. L'eix horitzontal la cronologia per quinquennis a partir del 1875-79 fins el 19 00-04. Hi ha 4 variables: Cuba i Puerto Rico (negra), Filipines (blava), Repúbliques Amèrica (vermella), resta del món (verda). Les dades de l'evolució corresponen, aproximadament, a la taula següent:
períodes Cuba i P.Rico Filipinas Rep. Amèrica Resta món
1875-79 500 100 100 100
1880-84 700 200 200 200
1885-90 2.400 300 300 300
1890-95 5.600 1.600 300 300
1895-99 4.500 2.500 350 500
1900-04 1.500 800 700 700
.
-
El quadre sinòptic té com a idea central el catalanisme politic de la que surten dues fletxes: catalanisme conservador i catalanisme liberal (progressista) al 1900. Al catalanisme polític arriben per la part superior fletxes procedents de proteccionisme econòmic, redreçament cultural (renaixença), anticentralisme (republicanisme federal). Al catalanisme conservador arriba una fletxa procedent del carlisme.
•mapa d'Espanya a començament del s.XX amb les zones de minifundi (Galicia), latifundi (Extremadura, Castella la Mancha i gran part d'Andalucia, Canarias), propietats mitjanes (la resta), zones industrialitzades (Catalunya litoral, P.Basc litoral, petits nuclis a Asturias, Valencia, Cartagena, Córdoba, Málaga i Sevilla).
-
dibuix: En el cementiri un esquelet està mig sortint del nínxol i ofereix una papereta de vot a un personatge que porta barret.
— Surto?
— No, home! No és fins al dia 10.
[Nota: fixeu-vos que l’esquelet treu el braç del nínxol i ofereix una papereta de vot al personatge del barret.]
FONT: Publicat al setmanari La Campana de Gràcia, el 2 d’octubre de 1901.
Dibuixos titulats trampas electorales:
- primera imatge: dibuix d'un capellà que diu a dos homes:
-"¿Habéis votado ya a los candidatos que os recomendé?
-Si, padre; cuatro veces."
- segona imatge: dibuix d'un senyor que es dirigeix a un policia uniformat:
-"¿Cómo puede ser que en este colegio sólo han entrado 18 votantes y en el escrutinio salen 173 votos?
-Dispende usted, pero yo no soy de este distrito".
- El gràfic sobre les tendències de l'opinió pública és un gràfic circular on en cada sector està representada una tendència política (l'extensió de cada sector del gràfic no guarda relació amb el de la tendència representada). El cercle està dividit:
- segons la base social:
- burgesa: Tradicionalistes, LLiga regionalista, Esquerra, Republicans Federalistes, Partit Conservador, Partit Liberal, Partit Radical
- proletària: Sindicats Cristians, CNT , UGT, Partit Socialista
- segons siguin:
- monàrquics: Sindicats Cristians, Tradicionalistes, LLiga regionalista, Partit Conservador, Partit Liberal
- republicans: CNT , UGT, Partit Socialista, Esquerra, Republicans Federalistes, Partit Radical
- segons siguin:
- centralistes: Sindicats Cristians, Partit Conservador, Partit Liberal, UGT, Partit Socialista, Partit Radical
- autonomistes: Sindicats Cristians, Tradicionalistes, LLiga regionalista, Esquerra, Republicans Federalistes, CNT
- segons siguin hostils al govern: CNT , UGT, Partit Socialista, Esquerra, Republicans Federalistes, Partit Radical, Tradicionalistes
.
- En el gràfic lineal sobre la despesa de l'Estat l'eix vertical indica el percentatge i l'eix horitzontal la cronologia des del 1900 fins al 1930 cada deu anys. Hi ha 2 variables: defensa (negra) i educació (blava). Les dades de l'evolució corresponen, aproximadament, a la taula següent:
anys defensa educació
1900 20 3
1905 18 5
1910 15 5
1915 28 4
1920
21 5
1925 34 5
1930
22 6
.
mapa d'Espanya sobre la paralització laboral a la crisi de 1917, amb les àrees (Asturias i Catalunya) i nuclis (La Coruña,Zaragoza, Madrid, València, Vileña, Yecla, La Carolina, Linares, Río Tinto) on fou més important
Mapa indústria cotonera: Mapa de Catalunya amb la localització de la indústria cotonera cap a 1864 ( al litoral, especialment al Barcelonès i al Mareme i les conques dels rius, principalment el Llobregat i el Ter). A la Catalunya central i occidental no ni ha quasi cap localització. Font: Vilar, P. (dir.). Història de Catalunya, vol V. Fontana, J. La fi de l'antic règim i la industrialització (1787-1868). Barcelona 1988
Mapa de l'illa de Cuba.La llegenda indica les zones de predomini independentista (la part oriental) i els nuclis de l'alçament al 1868 (Pinar del Río, Santa Clara, Puerto Príncipe) i al 1895 (zona de Santiago de Cuba)
|